Historia de la "Perspectiva"

 A l’edat mitjana les pintures eren representades sobre llenços o parets, és a dir, en un món plà de 2 dimensions. Però en el renaixement els diferents artistes donaren la volta a la truita i van començar a introduir la 3 dimensió en les seus obres artístiques. El primer i encara que ho aplicava sense cap regla y de manera intuïtiva  fou Giotto (s.XIII). Passats els segles (2) l’arquitecte Brunelleschi va formalitzar esta tècnica anomenant-la: PERSPECTIVA. Les línies paral·leles que d’alguna manera es troben en la realitat i formalitzen les distàncies i l’alçada del que hi havia  a l’horitzó. Este no es creuaven mai, i en la pintura ho canviaren. Estes línies paral·leles es tallaven en un punt: EL PUNT DE FUGA. Al punt de fuga arriben estes línies paral·leles i com este punt està relacionat amb el punt de mira del qui observa, ens produeix eixa sensació de profunditat. Es tractava d’una nova manera de representar la realitat, d’una manera més matemàtica, més calculada matemàticament parlant; era simplement un nou concepte artístic. Es ací on sorgueix el mestre de la perspectiva: Leonardo da Vinci i el “Sant Sopar”, on la perspectiva i la tercera dimensió queden reflectides a la perfecció. El punt de fuga al que van dirigides les línies paral·leles del quadre es concentren al cap de Jesucrist que es troba just al centre. Leonardo i el “Sant Sopar” són la perfecció d’este nou concepte de perspectiva. A més ell defenia que les obres tenien que estar calculades matemàticament, és per això que deia que els matemàtics serien els únics que l’entendrien i sabrien apreciar les seues obres. Amb l’evolució, la perspectiva ha passat a ser un apartat estudiat per la matemàtica i a denominar-se: Geometria descriptiva, que s’utilitza en molts dels àmbits que hui en dia es duen a terme com són: l’arquitectura o la enginyeria, a l’igual que en cartografia. Gracies a la perspectiva el món i l’art hui en dia són com són, la geometria descriptiva es fa servir en moltes aplicacions, entre elles el dibuixos a l’ordinador o panorames en 3D que hi trobem a l’ordenador.

Hi trobem molts tipus de perspectiva i que ens fan servir en l’art encara:

-Perspectiva aérea: s’ocupa de la representació d’espais aeris, és a dir, l’atmosfera, el cel, etc...

-Perspectiva axonomètrica: consisteix a dibuixar i projectar els cossos sobre un eix coordinat.

-Perspectiva cavallera: es tracta d’una representació obliqua d’alló que es vol representar, Segueixen un eix coordinat també. Y,X,Z

-Perspectiva central: es un sistema de representació de línies que pasen totes per un centre anomenat pol

-Perspectiva cònica: es tracta de representar en perfecció la llum que hi arriba de fora provocant eixe efecte de perspectiva amb zones hombrejades.

-Perspectiva lineal: dona una imatge precisa del que s vol dibuixar.

PERÒ QUE ÉS EXACTAMENT LA PERSPECTIVA?

La perspectiva es defineix com l'art de representar els objectes en la forma i la disposició amb amb una relació perfecta amb  la vista de l’èsser humà. També, com el conjunt d'objectes que es visualitzen des del punt de vista de l'espectador. Mitjançant aquesta tècnica, els artistes projecten la il · lusió d'un món tridimensionalen una superfície de dues dimensions. La perspectiva ens ajuda a crear una sensació de profunditat. Les tècniques fonamentals utilitzades per obtenir perspectives són: controlar la variació entre les mides dels subjectes o objectes representats, superposant alguns d'ells, i col · locant els que estan pintats en el terreny que es representa, més avall quan estan més a prop i més alts quan estan més lluny.