ART ROMÀNIC ( S.X, FINS A S.XIII)

Les tècniques de pintura de l'art romànic es caracteritzen per una sèrie de factors que la feien especial. Al no tindre cultura de la perspectiva, ni de la llinia de l'horitzó, els autors seguien una sèrie de "lleis" que consistien a fer resaltar d'una forma o una altra el tema o personatge principal de la seva obra. 

En la següent imatge observem una de les tècniques més empreades pels pintors romanics. En estos casos el personatge més important i en el que es basa l'obra es troba al centre de la pintura i al seu voltant, simplement, la resta . Es tracta de Jesús. 

Esta era una de les tècniques més utilitzades: EL PERSONATGE PRINCIPAL ES TROBA AL CENTRE COM A SÍMBOL DE IMPORTÀNCIA.

Una segona tècnica és: RESALTAR EL PERSONATGE PRINCIPAL DIBUIXANT-LO MÉS GRAN QUE A LA RESTA. En la següent imatge (Pantocràtor) ho observem  amb claretat. Jesús (que és el personatge més important de l'obra) és la figura que més destaca per la seua grandiositat dins de la pintura. Als seus costats i rodejant-lo queden els demés personatges que no són tan important i que per tant calia representa-los més xicotets. D'aquesta manera tan visual deixaven clar a l'espectador qui era el centre de l'obra i doncs el més important.

La tercera i ùltima tècnica és: FER RESALTAR LA FIGURA PRINCIPAL DE LA PINTURA AMB VESTIMENTES DIFERENTS I DE COLORS MÉS CRIDANERS.

Aço és el que observem en aquesta obra qur tothom coneix en la que Jesucrist és la figura central, la més important.

PROXIMAMENT:  ELS AUTORS QUE COMENÇAREN A INTRODUIR LA PERSPECTIVA.